Prevenció és aquella preparació i disposició per a evitar un risc o l’execució d’alguna cosa.
Davant qualsevol conflicte, actualment hi ha la tendència generalitzada d’intentar resoldre’l de manera no violenta. És lògic i natural… però malgrat aquesta tendència, una bona part del conflictes acaben en violència. La llàstima és que la gran majoria dels que no acaben en enfrontament directe es transformen en un acte submissió davant el més fort o en evasió de la realitat per no afrontar-la cara a cara.
I així no es resolen els conflictes: ni es descobreix la seva complexitat, ni s’analitzen les causes ni es troben solucions. Solament s’amaguen rere un tel difós i resten latents fins a una altra revifada, quan ja han avançat cap a una crisi molt més complexa i mala de resoldre. D’aquesta manera, per desgràcia, passem per alt que el conflicte, per ell mateix, és una clau positiva per transformar la societat i portar les relacions humanes cap a una major quota de justícia.
La «perspectiva positiva» del conflicte és analitzada i desenvolupada de manera molt eficaç en un petit i senzill llibre de Paco Cascón Soriano amb el sorprenent títol d’Educar en y para el conflicto.
En aquest llibret hi he descobert una nova paraula: PROVENCIÓ.
Segons el seu creador, en J. Burton, la provenció és el procés d’intervenció (abans de la crisi) que ens portarà a una explicació adequada del conflicte, al coneixement dels canvis estructurals necessaris per a eliminar-ne les causes i a la promoció de les condicions per disminuir noves revifades, aprenent a solucionar les contradiccions abans que es tornin antagonismes.
Per tant, no evitem el conflicte: considerem-lo positiu en la mesura que pot ser una excel·lent.lent oportunitat per aprendre, així com una font de creixement i enriquiment. Sento que és una fantàstica eina de re-evolució social…
I ara toca…!
a garrotades, no s’acaba bé…
erepsneciv 